Als textos trobem diferents alteritats que es contrasten entre elles, en el cas d’El Hachmi trobem la d’estrangers i autòctons, al text de Puntí la dels castellans i catalans i per últim al de Pérez Andújar trobem el centre de Barcelona en contrast amb la perifèria. Aquestes tot i semblar molt diferents tenen un fons en comú visible a través d’una perspectiva en clau sociològica. El rerefons està format per les desigualtats culturals, d’oportunitats, econòmiques, de llengua i llenguatge, de territori, de l’entorn familiar o d’amistat i de l’educació. A l’escrit de Najat ens parla dels set dols migratoris que es podrien extrapolar perfectament al que presenten les societats al text i són molt semblants al que m’he referit amb anterioritat, aquests són: la llengua, els amics i família, la cultura, el paisatge i la terra, la pèrdua de l’estatus social i la pèrdua de la seguretat física.
Analitzaré un poc per damunt cada punt amb el text. Comence amb la llengua i el llenguatge, Najat ve d’un país on no es parla la llengua al qual emigra i ha d’aprendre-la de 0 com que és una nena de vuit anys no té massa inconvenients per aprendre-la. Quan va al Marroc per visitar la família i torna a Catalunya se li queda impregnat aquell accent que té de la seua llengua materna durant un temps això es deu al fet que el català és una llengua adquirida amb posterioritat a la materna. El llenguatge per a Javier es tradueix en una identitat del qui eres i on pertanys segons la forma en què t’expresses, per a ell escoltar cançons de Leñono sols implica sentir-se identificat amb què diu la lletra de les cançons, també com ho diu. El cas de Jordi és el més notori, ja que l’alteritat d’aquest text té a veure principalment amb el territori i la llengua. La llengua és qui determina un status social amb l’exemple al cine, els castellans que tenen un status més alt seuen davant, són qui mengen pipes, qui tenen el dret a xiular, com diu el mateix Puntí “tenen privilegis, ells” tan sols per ser qui parla castellà enlloc de la llengua autòctona.
La família i els amics, el segon dol, tractats al text d’El Hachmi són punts fonamentals, ja que per a Najat la principal raó d’unió amb el seu país natal és la família que allí els espera. A ells els visiten cada dos anys tres setmanes, però amb l’avanç dels anys les persones que conformen la unitat familiar creixen i per tant canvien de gustos i costums. Amb la mort de l’avi ella s’adona que per a ella la seua família, la que viu al Marroc, ja ha faltat, ja que mai tornarà a ser aquella que recorda de menuda. Un punt interessant és la visió del pare de la seua família, per a ell són els fills i la dona amb qui viu al seu nou país i no la gent que viu on es va criar. Puntí veu influenciat aquesta diferència entre castellans i catalans ja primerament amb els pares qui diuen “No mengeu pipes, que fa castellà”, principi de reflexivitat, aquesta actitud cap als castellans els ve adquirida als catalans per part dels seus progenitors, així la colla d’amics crea un vincle amb la llengua adversa a qui no parla com ells. Per a Javier la família no sols determina una unitat familiar, també en quin grau social estàs, ja que per a pertànyer a Barcelona la teua família ha d’haver estat vivint allí diverses generacions.
El paisatge i la terra es dibuixen amb notables contrastos als textos, són escenaris ben diferents els anhelats o somniats dels que viuen. A La ciudad podrida Javier ens descriu les diferències del seu barri i la Barcelona del centre de la mateixa ciutat i les compara amb diferents punts del món per mostrar que se sent fora del que hauria de ser la seua ciutat, Najat fa la distinció entre el seu país natal i el país on ha emigrat fent notable un sentiment de pèrdua d’un sentit de la terra quan els dos se li mostren estranys, en canvi Puntí enfoca aquests escenaris dins dels cinemes de la seua infància i adolescència.
La pèrdua de l’estatus social sols el trobem al text de Najat, ja que tant Jordi com Javier semblen assumir quin és el seu estatus social i adaptar-se a aquest en les diferents circumstàncies. El Hachmi ens conta que quan es muden de país comencen a poc a poc a formar una vida i en aquest el seu estatus és baix, però quan viatgen al Marroc tenen un estatus superior a la resta de la família i amics que allí viuen.
El sèptim i punt final dels set dols migratoris és la pèrdua de la seguretat física. El Hachmi no fa molta incisió al seu text a aquest punt, però Puntí i Pérez Andújar sí que ho fan en situacions que els ocorren i que fan notòria la diferència social amb els castellans o els qui viuen al centre de Barcelona. Jordi Puntí esmena com després de les pel·lícules de batalles, d’arts marcials o cops de puny, es barallaven amb els castellans fora del cine i s’amenaçaven però sense arribar a un enfrontament físic violent. Aquest enfrontament amb el consegüent pensament que han salvat el món dels villans va acompanyat de la idea que els hi han infundat els progenitors de com han de veure als qui no són catalans. Javier Pérez Andújar comenta una situació també molt evident en la qual es dirigeix a la universitat que està al centre de la ciutat i un policia el reté per preguntar-li què fa ell que viu a les perifèries, per tant no a Barcelona, allí i com fa ironia amb el fet que vaja a estudiar com si algú del seu territori no ho poguera fer.
Si considerem aquestes qüestions i les relacionem amb la llibertat, la igualtat i la fraternitat vistes des d’una mirada sociològica. Veiem que la llibertat ve coartada per l’entorn social, cultural i territorial que fa que cadascun dels autors trobe la manca de llibertat en el seu dia a dia. La igualtat està condicionada per la cultura adquirida a l’entorn i per tant les desigualtats socials són evidents. Per últim, la fraternitat va lligada a la globalització del marc en el qual trobem amb Najat El Hachmi una distinció de societats segons els països on ha viscut. Amb Jordi Puntí ho fem al nom del cinema, Sidney Cinema, als protagonistes de les pel·lícules i a aquestes, però també amb detalls locals com els anuncis que es projecten. Javier Pérez Andújar fa un recorregut amb exemples des del desert de Mojave a Harlem passant per Barcelona, és qui més evidencia la globalització de la societat actual. Les desigualtats socials per diferents estigmes o etiquetes vénen concebudes pel marc de referència en el qual ens trobem i afecten més notablement o menys la vida social de cadascú dins del món.
BIBLIOGRAFIA:
El Hamchi, N. (2004) “Cap. 5, De Records i Absències, secció 4”.Jo també sóc catalana.p. 187-195. Columna. ISBN 8466404244
Martínez Sanmartí, Roger. (2019) El pensament sociològic (II).Els contemporanis. Barcelona: FUOC.
Pérez Andújar, J. (2011) La ciudad podrida. Paseos con mi madre.p. 19-26. Barcelona: Tusquets. ISBN 9788483833988
Puntí, J. (2011) “Cap. Sidney, Garcia, Pau”. Els castellans.p. 29-37. L’Avenç. ISBN 9788488839527