| Nom | Roger Anglès Devesa |
| Aula | 1 |
| Assignatura | Sociologia general |
| Activitat | PAC 3 |
| Títol | Processos de canvi en el món contemporani |
En aquest exercici analitzarem els diferents conceptes que ocupen els diferents materials amb els quals ens basem per fer aquest comentari. Anirem comentant els fets culturals més rellevants que apareixen en els tres textos i a mesura que anem avançant anirem aprofundint en els conceptes sociològics que ens presenten.
Per començar a introduir-nos en aquesta reflexió en clau filològica començarem amb la reflexió de les principals alteritats que hi trobem. Podem observar que els tres relats comparteixen un tema recurrent, el de la immigració. A partir d’aquest punt es poden extreure altres conceptes directament relacionats amb aquest, com són les diferents barreres socials i altres conceptes sociològics que hi apareixen a partir d’aquest i que a continuació anirem desgranant.
El concepte de la immigració és quelcom relacionat directament amb la situació socioeconòmica que viuen algunes persones ens els seus països d’origen. Normalment és un concepte pejoratiu que s’associa a la pobresa i a estrats socials baixos, però no sempre és així. Hi ha persones ben posicionades socialment que també decideixen emigrar i ho fan per motius diferents, i no és de necessitat vital per a ells. Sovint el motiu sempre és el mateix (tot i que a diferent escala i amb diferents connotacions), el de buscar una millora social, amb tot el que això comporta i les seves diferències. La immigració és una opció i per tant una decisió que es pren per tractar de millorar la condició en la qual s’està. Normalment aquesta decisió implica reptes i sacrificis, atès que per bona voluntat, les persones no emigren, a no ser que siguin de caràcter aventurer o no impliquin empreses a llarg termini.
En el cas dels nostres relats podem dir que el tipus d’immigració que hi trobem és forà semblant, salvant les diferències. Podem dir que les diferencies més importants són la distància (dues venen d’Espanya i l’altre del Marroc), segurament religioses (cristians i musulmans) cultural i idiomàtiques (tot i que les famílies espanyoles venen de l’estat espanyol, no parlen català). En l’àmbit social podríem dir que tots venen d’un estrat social similar.
Per altra banda podem dir que a tots ell se’ls hi presenta diverses barreres econòmiques i culturals ja només d’entrada. La situació socioeconòmica de tots és baixa i per tant el lloc on es poden permetre residir també és un lloc on els seus habitants i les seves condicions culturals i socials són baixes. Aquest fenomen implica i repercuteix en les seves vides diferents nivells; per nomenar-ne uns quants podem remarcar que: educacionalment tenen menys possibilitats d’accedir a estudis superiors; laboralment: les feines a les quals poden accedir són possiblement de tipus més industrial amb perfil d’estudis i cultural més baix; d’habitatge i mobilitat: accés a un habitatge més econòmic i per tant més allunyat de la ciutat amb la probable necessitat de desplaçar-se més lluny. Diríem que la paradoxa d’aquest tipus d’immigració resideix en l’esforç que es fa per a obtenir una millor qualitat de vida i el que s’obté en un primer moment és igual o pitjor al que es tenia en el lloc d’origen.
A partir d’aquí trobem que la situació que han de fer front les persones que emigren està farcida de barreres econòmiques i culturals. A part de les que hem mencionat, aquestes persones es veuen relegades als seus suburbis per què la població autòctona té tendència a discriminar-les o etiquetar-les, sigui conscientment o inconscientment com bé podem constatar en el reflex que mostren els adolescents en el relat de Jordi Puntí “I jo tinc la ràbia, xarnego!” (Puntí, J., 2011, 37).
Existeix una diferenciació invisible, però tangible que s’estableix de manera natural entre persones de diferents classes socials, i en el cas dels immigrants encara és més palesa. Fins i tot les autoritats sembla que vulguin mantenir l’estatus de les zones residides per classes socials més ben estants, nets de les classes socials més baixes, tal com reflecteix el relat de Pérez Andújar “Así que de San Adrián, el policia se ponia cada vez más farruco con la pregunta.” (Pérez, A, J., 2011, 25).
El nivell de la llengua també és un factor a destacar dins del concepte de la immigració. Socialment és un fet que marca l’immigrant de manera severa. És a dir, per trencar les barreres socials naturals que s’interposen entre un immigrant i un autòcton, aprendre la llengua del territori, normalment és sinònim de poder adquirir una millor posició social, ja sigui tant en l’àmbit de societat com en l’àmbit laboral. Aprendre la llengua nadiua significa obtenir un escalafó social. Per contra, el fet de no fer-ho repercuteix negativament i arracona. En l’àmbit laboral les feines a les quals es pot optar són de nivell més baix i per tant socialment tampoc hi ha grimpada. Podem dir que aquestes diferències socials i idiomàtiques lluny de crear vincles entre les diferents classes socials que cohabiten en un territori, hem pogut observar que no només es mantenen les diferències sinó que s’incrementen i s’enquisten en el temps. És a dir, en el precís moment en què la societat etiqueta les persones dins d’una classe social, s’haurà de treballar de valent per desvincular-s’hi, amb les dificultats que comporta.
Per concloure, podem constatar que els fenòmens descrits anteriorment formen part de generacions passades on aquestes situacions eren regulars i recurrents en el nostre estat. Avui dia, amb la globalització, tots aquests fenòmens que anteriorment estaven més contrastats, han passat a estar més diluïts. De fet, les últimes migracions mundials han donat pas a un començament del qual seria l’aproximació de les classes socials més properes. Així ho explica el mòdul cinc “alguns autors asseguren que la mundialització ens porta a una homogeneïtzació progressiva (cultural, econòmica, social) que eliminarà la diversitat”. Sigui com sigui, caldrà estar al cas de com evolucionen tots aquests esdeveniments socials dels quals formem part.
Bibliografia
“La ciudad podrida“. En: Pérez Andújar, Javier. Paseos con mi madre. p. 19-26. Barcelona : Tusquets, 2011. ISBN 9788483833988
“Cap. Sidney, Garcia, Pau“. En: Jordi Puntí. Els castellans. p. 29-37. L’Avenç, 2011. ISBN 9788488839527
“Cap. 5, De Records i Absències, secció 4”. En: Najat El Hachmi. Jo també sóc catalana. p. 187-195. Columna, 2004. ISBN 8466404244
Martínez, Sanmartí, Roger (2019), “El pensament sociològic (II). Els contemporanis”. Barcelona. FUOC. PID_00267828